A l'arquitectura d'ordinadors, el canvi de nom de registre és una tècnica que abstraeix registres lògics dels registres físics. Cada registre lògic té un conjunt de registres físics associats. Quan una instrucció de llenguatge de màquina fa referència a un registre lògic concret, el processador transposa aquest nom a un registre físic específic sobre la marxa. Els registres físics són opacs i no es poden fer referència directament sinó només mitjançant els noms canònics.[1]
Aquesta tècnica s'utilitza per eliminar les dependències de dades falses derivades de la reutilització de registres per instruccions successives que no tenen cap dependència real de dades entre elles. L'eliminació d'aquestes dependències de dades falses revela més paral·lelisme a nivell d'instrucció en un flux d'instruccions, que es pot explotar mitjançant tècniques diverses i complementàries com ara l'execució superescalar i fora d'ordre per a un millor rendiment.[2]